Sí, per combatre la calor, res millor que un vídeo de hockey sobre gel. A la república txeca hi ha dos esports que manen: futbol i hockey. Lamentablement, la lliga nacional de futbol, Gambrinus Liga (d'Agost a Maig ) no és la lliga espanyola. Equips de la ciutat com l'Sparta de Praga, l'Slavia de Praga o el Viktoria de Zizkov han assolit papers de mèrit en participacions en competicions europees, però no hi ha prous Milan Varos, Tomas Rosicki o Peter Cech per donar-li brillo a la lliga ( de fet quan poden marxen a lligues més potents). La selecció nacional ha tingut els seus moments de glòria, disputant la semifinal de l'Eurocopa del 2004 a Portugal.
Així doncs, molts txecs es refugien en el noble esport del hockey gel. Aquí ja tenim un altre panorama: nivell semblant a lligues de països nòrdics o rússia, jugadors estrella del país jugant a la NHL de USA i Canadà, sponsors a lo grande... i les estomacades entre dos jugadors que surten a la tele. A l'abril vaig anar a veure un dels partits de la final de la Extraliga, la lliga txeca, en un pavelló nou de fa poc, l'O2 arena ( 18000 persones, efectes especials, lo últim en palaussantjordi o similars). En disputa pel títol: HC slavia de praga contra HC energie karlovy vary. Era l'oportunitat de que l'equip gran, l'slavia remuntés la final, però van acabar perdent a casa, quina vergonya. La lliga se la va endur el karlovy vary. El vídeo és d'un dels gols de l'equip local, l'afició estava completament volcada, cridant Slaavie Otoho! slavia endavant! I kurva sie! fill de puta! cada cop que expulsaven temporalment un dels jugadors de l'slavia. Vaig trobar més punts interessants que les trompades de la NHL, un ritme molt accelerat durant 4 parts, costa de seguir el puk si no hi estas acostumat, però al final veus jugades, detalls tècnics patinant endarrera... i les noies que polien la pista en minifalda i la escombra més petita que us pogueu imaginar ;)
dijous, 30 / juliol / 2009
diumenge, 26 / juliol / 2009
El regal de la cambrera
Bones notícies, ja tinc habitació nova. Fa just una setmana que m'he traslladat al centre de Praga, en el que crec que és el millor pis on he estat ( ja en van uns quants...). L'habitació és gran, tinc un sofà 3-plazas, un altre d'individual, taula, cadira, tele, dvdes, estanteries, un armari gegant, i els mobles nous de l'ikea. És un pis just reformat, amb bon lavabo i cuina. Aquest cop sí, ja tinc lloc per passar l'hivern :) !
El diumenge passat vaig llogar al mikel i una amiga seva de visita per a ajudar-me a portar els trastes cap aquí. "Qué caña de habitación!", em deien. Mola eh? estava totalment crescut, perquè a sobre la vaig trobar a l'últim moment, i de carambola a bon preu, menys de 300 euros al mes. Ens vam apalancar als sofàs, aprofitant les fundes noves que la propietària va anar a comprar expressament a l'ikea. És un tros de pa, quina diferència amb l'escanyapobres del pis del parc! En eso que l'amiga puja cap dalt al llit ( està a dos metres d'altura, s'hi arriba amb una escala )."Ostias, que sucio está esto!" No pot ser, si va passar una dona a netejar el divendres, cagundena. Ja em veig passant una mica el drap al vespre...
¨Mira, la tia se dejó unas pesas debajo del colchón", i es posa a jugar amb un plàstic rosa que surt al canto del matalàs. En tres segons està cridant, rictus desencaixat, mirant-nos als de baix, subjectant un peazo vibrador rosa !!!! Del cual penja un kleenex que, bueno, ja us podreu imaginar! Ho habéu vist això!!!!! Si fins i tot es vas deixar la nivea !!! La mare que la va parir!!!!
En sèrio, " pero no lo toques!", i la tia el llança contra la paret, obrint-se el compartiment amb... ojo! 4 piles AA!!! quan vaig reaccionar, em va faltar temps per pujar a dalt amb la càmera. Mentres la tia es rentava les mans amb mr proper o el que va trobar pel lavabo, vaig veure l'espectacle: el de la foto! ( el manxurron al matalàs tampoc és de rebut )
Després vaig indagar en el passat de la propietària del regal, una cambrera jove, americana, orígen: probablement Montana o Utah, algun estat repressiu amb les pràctiques sexuals que inclouen joguines de 35 cm. Donada a acumular menjar podrit sobre el sofà i amb certs problemes amb les drogues. Expulsada per la propietària una semana abans de la meva visita al pis. Des de luego, ara entenc perquè van fer venir la dona de fer feines... Sabent això vaig anar al super a comprar les meves eines: guants de plàstic, lejia, cillitbang, baietes... només em faltava cal viva. Entre setmana vaig passar unes tres hores netejant per l'habitació, l'aigua resultant era algo especial, vaig arribar a destilar un brevaje semblant a la cervesa negra, d'aroma difícil de descriure però que segurament farien servir a l'edat mitjana per llençar als infidels. Era com el perfume, però d'efecte invers.
Ara ja està tot net i arreglat, però de vegades tinc nits horribles on sento renou sota del matalàs, miro i hi tinc una cambrera amb accent de utah... amb una joguina entre les mans...!
El diumenge passat vaig llogar al mikel i una amiga seva de visita per a ajudar-me a portar els trastes cap aquí. "Qué caña de habitación!", em deien. Mola eh? estava totalment crescut, perquè a sobre la vaig trobar a l'últim moment, i de carambola a bon preu, menys de 300 euros al mes. Ens vam apalancar als sofàs, aprofitant les fundes noves que la propietària va anar a comprar expressament a l'ikea. És un tros de pa, quina diferència amb l'escanyapobres del pis del parc! En eso que l'amiga puja cap dalt al llit ( està a dos metres d'altura, s'hi arriba amb una escala )."Ostias, que sucio está esto!" No pot ser, si va passar una dona a netejar el divendres, cagundena. Ja em veig passant una mica el drap al vespre...
¨Mira, la tia se dejó unas pesas debajo del colchón", i es posa a jugar amb un plàstic rosa que surt al canto del matalàs. En tres segons està cridant, rictus desencaixat, mirant-nos als de baix, subjectant un peazo vibrador rosa !!!! Del cual penja un kleenex que, bueno, ja us podreu imaginar! Ho habéu vist això!!!!! Si fins i tot es vas deixar la nivea !!! La mare que la va parir!!!!
En sèrio, " pero no lo toques!", i la tia el llança contra la paret, obrint-se el compartiment amb... ojo! 4 piles AA!!! quan vaig reaccionar, em va faltar temps per pujar a dalt amb la càmera. Mentres la tia es rentava les mans amb mr proper o el que va trobar pel lavabo, vaig veure l'espectacle: el de la foto! ( el manxurron al matalàs tampoc és de rebut )
Després vaig indagar en el passat de la propietària del regal, una cambrera jove, americana, orígen: probablement Montana o Utah, algun estat repressiu amb les pràctiques sexuals que inclouen joguines de 35 cm. Donada a acumular menjar podrit sobre el sofà i amb certs problemes amb les drogues. Expulsada per la propietària una semana abans de la meva visita al pis. Des de luego, ara entenc perquè van fer venir la dona de fer feines... Sabent això vaig anar al super a comprar les meves eines: guants de plàstic, lejia, cillitbang, baietes... només em faltava cal viva. Entre setmana vaig passar unes tres hores netejant per l'habitació, l'aigua resultant era algo especial, vaig arribar a destilar un brevaje semblant a la cervesa negra, d'aroma difícil de descriure però que segurament farien servir a l'edat mitjana per llençar als infidels. Era com el perfume, però d'efecte invers.
Ara ja està tot net i arreglat, però de vegades tinc nits horribles on sento renou sota del matalàs, miro i hi tinc una cambrera amb accent de utah... amb una joguina entre les mans...!
dimarts, 14 / juliol / 2009
Cesky Raj ( bohemian paradise )
A principis de Juny vam visitar un dels parc naturals més famosos de la República Txeca. Cesky Raj és un conjunt de boscos farçits de castells i blocs de roca arenosa de totes les formes possibles. A mi em va recordar aquells boscos densos de l'Astèrix i l'Obèlix, amb material abundant per fer menhirs... o, si no plou, escalar. Sí, aquest i altres llocs similars del país són punts de peregrinatge de l'escalada, però sense elements mecànics, magnesi, etc, per no malmetre la roca. Només nusos a la corda, no val apropar els alejes ni pujar amb top rope. Veient la facilitat amb què es desintegra el material dels blocs, cal tenir-ho molt clar per enfilar-s'hi.
Per arribar-hi des de Praga, s'agafa un tren fins a Mladá Voleslav des de l'estació de Hlavni Nadrazi. Un cop allí un autocar tronat ens porta fins a Turnov, un dels pobles amb hostals, restaurants i un tesco obert els findes.
La foto és del castell de Hrubá Skala, amb les roques que té prop de la ruta marcada. Tots els camins estan perfectament senyalitzats, ja fa temps que és un destí turístic. A la deserta oficina de turisme de Turnov ens van donar un mapa on es pot escollir entre vies de trekking o de ciclisme ( estan separades ) que van lligant els castells amb les roques pasant pel bosc: unes caminates molt agradables. Per a conservar la màgia del lloc, és inispensable que plogui tot el cap de setmana: el bosc és prou dens per parar la pluja, un paraigües qualsevol ens ajudarà a creuar els espais sense arbres i a contemplar com cauen els llampecs a 200 m... La tempesta que va caure el diumenge va ser de pel·lícula, el vent movent tots els arbres, després els trons, bueno, una experiència rollo "el bosque" del shiamalan. És d'aquelles situacions que et preguntes on és el millor lloc on estar quan tens una tempesta a sobre: a sota els arbres, estirat a terra, corrent pel descampat, el que sigui! Després de tantes emocions fortes, res millor que la pizza del restaurant de la plaça major de Turnov, i el cambrer era simpàtic! Ja ho veuen, quan t'allunyes de la capital la gent es torna més amable.
En definitiva, molt recomanable i a unes dues hores i pico de Praga.
Per arribar-hi des de Praga, s'agafa un tren fins a Mladá Voleslav des de l'estació de Hlavni Nadrazi. Un cop allí un autocar tronat ens porta fins a Turnov, un dels pobles amb hostals, restaurants i un tesco obert els findes.
La foto és del castell de Hrubá Skala, amb les roques que té prop de la ruta marcada. Tots els camins estan perfectament senyalitzats, ja fa temps que és un destí turístic. A la deserta oficina de turisme de Turnov ens van donar un mapa on es pot escollir entre vies de trekking o de ciclisme ( estan separades ) que van lligant els castells amb les roques pasant pel bosc: unes caminates molt agradables. Per a conservar la màgia del lloc, és inispensable que plogui tot el cap de setmana: el bosc és prou dens per parar la pluja, un paraigües qualsevol ens ajudarà a creuar els espais sense arbres i a contemplar com cauen els llampecs a 200 m... La tempesta que va caure el diumenge va ser de pel·lícula, el vent movent tots els arbres, després els trons, bueno, una experiència rollo "el bosque" del shiamalan. És d'aquelles situacions que et preguntes on és el millor lloc on estar quan tens una tempesta a sobre: a sota els arbres, estirat a terra, corrent pel descampat, el que sigui! Després de tantes emocions fortes, res millor que la pizza del restaurant de la plaça major de Turnov, i el cambrer era simpàtic! Ja ho veuen, quan t'allunyes de la capital la gent es torna més amable.
En definitiva, molt recomanable i a unes dues hores i pico de Praga.
diumenge, 12 / juliol / 2009
cesky krumlov
La meva primera excursió fora de Praga, ja uns 2 mesos, va ser Cesky Krumlov. Està al sud del país, tocant la frontera amb Àustria, dividida pel riu Vltava ( el que passa per Praga ) i el seu pintoresc casc antic es conserva en molt bon estat des de fa més de 7 segles. Té el segon castell més gran del país, després del castell de Praga i, com totes les destinacions turístiques de per aquí, "val la pena deixar-se perdre pels seus estrets carrers i cafès amb encant, prop de la plaça del castell on blabla". Per mi, el millor, les vistes des de la torre del castell, una torre decorada amb grafitis renaixentistes. Des d'allí domines el nucli de teulats vermells, les illes que separa el riu, tota la vall, plena de turons, boscos, rutes a peu i en bici ( va faltar temps ). També hi ha qui s'aventura a baixar trams de riu en canoes i rafts... sense monitor. En definitiva, excursió d'un dia dins dels clàssics de l'student agency ( http://www.studentagency.cz/), per un preu arreglat t'hi porten en 1 dia autobús nou amb toilet, begudes i el guerrero número 13 en sus pantallas.
En tornar un colega rus de la feina ens anava passant per sms els gols del Madrid - Barça, partidàs de pitet que vaig repassar pel youtube l'endemà. Quina temporada!
En tornar un colega rus de la feina ens anava passant per sms els gols del Madrid - Barça, partidàs de pitet que vaig repassar pel youtube l'endemà. Quina temporada!
és estiu: juguem a volley!
Hola gent, després de 2 mesos de silenci blogaire tornen els posts a praga tropical! En aquest tram final de la -també- curta 2a temporada, he optat per fer posts més curts, més ràpid de llegir i d'escriure, així no esperaré a tenir una hora lliure per escriure algo, és poc pràctic.
La ciutat està més tropical que mai, hem tingut un Juny on ha plogut caada dia, però a lo grande, amb dues tempestes d'estiu cada dia, la del migdia i la de les 6 - 7 de la tarda. La foto és d'una competició de volley organitzada pel parc d'empreses a Chodov, on treballo. Hi havia una pista amb xarxa, tendes amb cocktails gratis, ulleres rayban, música... molt estiuenc. Però, a les 12 i pico, pam, 4 megallampecs i cortina d'aigua al canto. Feia tant de vent que es va emportar la tenda nivea uns 50 metres enllà, on es refugiaven alguns pobres desgraciats ( just abans havien tancat la cremallera per dins, evitant que hi entréssim nosaltres, tuvieron su merecido, jeje)
Fins i tot els locals es mostren indignats amb aquesta falta de sol, que segueix al Juliol, es veu que estem pagant l'Abril fantàstic que vam tenir. Hi ha qui, amb la boca petita, reconeix que sempre fot el mateix, els estius aquí son així, que això de queixar-se és típic de la gent del país... no sé, als matins amb 16 graus veus gent en banyador, com al metro ciutadella, unes cares de ¨saps què? a la merda, jo tinc 2 mesos per portar aquests pantalons curts / bikini molons, i els porto!¨. És com una revolta silenciosa contra els suposats efectes del volcà d'alaska, el Redoubt .
La lesió ja està curada, ara m'estic prenent més en sèrio el tema esport i vaig a córrer més sovint. Vaig deixar el meu estimat pis davant del parc Stromovka l'1 de Juliol. Amb pisos d'estudiants ja se sap: arriben les vacances i tornen cap a casa, després de cremar els 6 mesos. El Davis, el professor americà, va fer lo propi i en aquests moments deu estar en algun camping prop de Sant Pere de Rodes. Vaig decidir marxar: l'alternativa era buscar gent per 3 habitacions i lidiar amb el propietari, un autèntic miserable, amb paraules grans ( ens va anar tallant l'aigua calenta, linternet, etc a mesura que arribava el dia de fotre el camp). Així que, després d'un seguit de festes despedida dels amics d'erasmus del Kaj i la Maria, aquell dimecres vam brindar amb cava freixenet, ojo!, i els flatmates vam agafar els trastos i vam dir adéu al carrer Umělecká 17.
Ara estic durant uns dies a casa d'un colega de la feina, el Mikel, mentre està de vacances ( el fiera ha estat a Brasil ) a Pankrac, una zona sense massa encant de la ciutat, però a 10 min de la feina i a 5 dun hiper, molt còmode. No cal dir que estic buscant pis, serà la meva cinquena residència a la ciutat. Avui vaig a mirar unes quantes habitacions, aquest cop més cèntric i prop del metro, nunca mais a 45 min de la feina!
A finals de Maig va pujar la Joana de visita, la primera de cap de setmana! Crec que encara mantinc el que li vaig dir llavors, que va ser el finde més plujós des que estic a Praga. Encara no entenc com va arribar a ploure tant. Vam establir el rècord de velocitat en creuar el Karlovi Most amb el seu paraigües en menys de 2 minuts. Però bueno, tot i això ens ho vam passar molt bé i va tenir l'oportunitat de conèixer els hits de la ciutat i també alguns membres de l'equip d'èlit que tenim a la feina ;) Amb tot, va faltar temps per una sessió d'òpera, o sigui que, Joana, hauràs de planificar una visita hivernal amb l'amic bretó per veure La Traviata eh! Ja sabeu, si voleu referències del meu tracte com a anfitrió, també del meu domini absolut dels carrers del centre, pregunteu-li-ho-en-la.
Vacances--> el 15 d'agost men vaig amb l'amiga escocesa, la Vicki a fer un tour pels països del sud-est d'europa. Llocs desconeguts per mi, però certament assoleiats i alguns amb platjes de postal com: Bulgària, Macedònia, Albània, Montenegro i Croàcia. Espero que el poc txec que parlem ens sigui útil per allí baix ;)
La ciutat està més tropical que mai, hem tingut un Juny on ha plogut caada dia, però a lo grande, amb dues tempestes d'estiu cada dia, la del migdia i la de les 6 - 7 de la tarda. La foto és d'una competició de volley organitzada pel parc d'empreses a Chodov, on treballo. Hi havia una pista amb xarxa, tendes amb cocktails gratis, ulleres rayban, música... molt estiuenc. Però, a les 12 i pico, pam, 4 megallampecs i cortina d'aigua al canto. Feia tant de vent que es va emportar la tenda nivea uns 50 metres enllà, on es refugiaven alguns pobres desgraciats ( just abans havien tancat la cremallera per dins, evitant que hi entréssim nosaltres, tuvieron su merecido, jeje)
Fins i tot els locals es mostren indignats amb aquesta falta de sol, que segueix al Juliol, es veu que estem pagant l'Abril fantàstic que vam tenir. Hi ha qui, amb la boca petita, reconeix que sempre fot el mateix, els estius aquí son així, que això de queixar-se és típic de la gent del país... no sé, als matins amb 16 graus veus gent en banyador, com al metro ciutadella, unes cares de ¨saps què? a la merda, jo tinc 2 mesos per portar aquests pantalons curts / bikini molons, i els porto!¨. És com una revolta silenciosa contra els suposats efectes del volcà d'alaska, el Redoubt .
La lesió ja està curada, ara m'estic prenent més en sèrio el tema esport i vaig a córrer més sovint. Vaig deixar el meu estimat pis davant del parc Stromovka l'1 de Juliol. Amb pisos d'estudiants ja se sap: arriben les vacances i tornen cap a casa, després de cremar els 6 mesos. El Davis, el professor americà, va fer lo propi i en aquests moments deu estar en algun camping prop de Sant Pere de Rodes. Vaig decidir marxar: l'alternativa era buscar gent per 3 habitacions i lidiar amb el propietari, un autèntic miserable, amb paraules grans ( ens va anar tallant l'aigua calenta, linternet, etc a mesura que arribava el dia de fotre el camp). Així que, després d'un seguit de festes despedida dels amics d'erasmus del Kaj i la Maria, aquell dimecres vam brindar amb cava freixenet, ojo!, i els flatmates vam agafar els trastos i vam dir adéu al carrer Umělecká 17.
Ara estic durant uns dies a casa d'un colega de la feina, el Mikel, mentre està de vacances ( el fiera ha estat a Brasil ) a Pankrac, una zona sense massa encant de la ciutat, però a 10 min de la feina i a 5 dun hiper, molt còmode. No cal dir que estic buscant pis, serà la meva cinquena residència a la ciutat. Avui vaig a mirar unes quantes habitacions, aquest cop més cèntric i prop del metro, nunca mais a 45 min de la feina!
A finals de Maig va pujar la Joana de visita, la primera de cap de setmana! Crec que encara mantinc el que li vaig dir llavors, que va ser el finde més plujós des que estic a Praga. Encara no entenc com va arribar a ploure tant. Vam establir el rècord de velocitat en creuar el Karlovi Most amb el seu paraigües en menys de 2 minuts. Però bueno, tot i això ens ho vam passar molt bé i va tenir l'oportunitat de conèixer els hits de la ciutat i també alguns membres de l'equip d'èlit que tenim a la feina ;) Amb tot, va faltar temps per una sessió d'òpera, o sigui que, Joana, hauràs de planificar una visita hivernal amb l'amic bretó per veure La Traviata eh! Ja sabeu, si voleu referències del meu tracte com a anfitrió, també del meu domini absolut dels carrers del centre, pregunteu-li-ho-en-la.
Vacances--> el 15 d'agost men vaig amb l'amiga escocesa, la Vicki a fer un tour pels països del sud-est d'europa. Llocs desconeguts per mi, però certament assoleiats i alguns amb platjes de postal com: Bulgària, Macedònia, Albània, Montenegro i Croàcia. Espero que el poc txec que parlem ens sigui útil per allí baix ;)
dilluns, 11 / maig / 2009
2.6 Lesió
Cada any, per aquesta època primaveral, acosumo a lesionar-me d'alguna o altra manera jugant a futbol. Aquest any no podia ser menys. No he tardat en apuntar-me a les patxangues de futbol sala de l'empresa, juguen en un camp de gespa artificial a 5 minuts de l'oficina cada dijous. Amb el bon temps s'ha afegit més gent i a la lliga d'estiu som uns 11-12 cada partit, que dóna per molt. Res, aquest dijous, segon partit, un cap de setmana llarg per davant ( divendres 8 és festiu, celebren la fi de la segona guerra mundial ), fa bon temps, una hora i mitja de futbol per endavant... i a la segona jugada, pam, punxada al quadriceps i ja no puc córrer més, demano el canvi. Veig que no és una rampa, és algo nou, s'està inflant tot el tema: cap a casa. El Srjdan, un serbi que juga amb la samarreta del Manchester de Ryan Giggs ( ojo a la final de Roma ) em diu de tot per abandonar la batalla... oh, fuck man! You just run 5 minutes and break down?!
Agafo el metro coix, paro al centre per passar pel centre mèdic. Inútil: està tancat des de les 19h, i no obren fins el dilluns! Apa, agafa el tram i cap al pis. Allí la Maria em passa la llista d'ambulatoris, en teoria, "non-stop" i english-speaking. Sopo i acompanyo el Kaj a Letná parc, l'ambulatori és just davant. Arribar-hi és fàcil, però la porta barrada d'acer no et permet més que tocar un timbre que ningú escolta, ja que també estan de cap de setmana als boscos d'eslovàquia... Sembla tancat, però tenen un parell d'ambulàncies davant, extrany. Cridem una mica, Dobry! Dobrou Noc! Prosím? Re de re, decideixo tornar al centre, són les 23h, però qué carai! Tinc dos llocs on mirar, em costa mitja hora trobar el primer "ambulatori", carrer Vodickova. És una porta de fusta enorme, entres i et trobes a l'entrada d'un parking... brutal! Això apareix a tot arreu com una direcció amb atenció mèdica nocturna, però és un parking! El segurata em fa entendre en txec que el que busco és al carrer Spalená, doprava, doleva amunt i ja i ets. Surto al carrer i comprovo que m'ha indicat el segon de la llista. Molt àgil! En 20 min ja hi sóc, porta normal, bé. El mateix vigilant m'indica que el metge és al tercer pis, au, amunt. A dalt hi ha una oficina rància amb portes de fullola, però com a mínim hi ha una infermera amb pinta de no parlar anglès, més aviat rus. Enga, ara com li explico... una mica de teatrillo, llenguatge de gestos i, quan sembla que ho pilla, m'escriu en un paper la direcció d'emergències de l'hospital Motol, a can pendre pel sac. Fins i tot i posa l'autobús que he d'agafar des del final de la línia verda del metro, que no està, precisament, a prop. Dekuji. Nashle. Apa, passi-ho bé! Em rendeixo, la cama em fa mal i me'n torno cap a casa. Casi dues hores caminant coix pel centre per a res de res, yeah!
Agafo el metro coix, paro al centre per passar pel centre mèdic. Inútil: està tancat des de les 19h, i no obren fins el dilluns! Apa, agafa el tram i cap al pis. Allí la Maria em passa la llista d'ambulatoris, en teoria, "non-stop" i english-speaking. Sopo i acompanyo el Kaj a Letná parc, l'ambulatori és just davant. Arribar-hi és fàcil, però la porta barrada d'acer no et permet més que tocar un timbre que ningú escolta, ja que també estan de cap de setmana als boscos d'eslovàquia... Sembla tancat, però tenen un parell d'ambulàncies davant, extrany. Cridem una mica, Dobry! Dobrou Noc! Prosím? Re de re, decideixo tornar al centre, són les 23h, però qué carai! Tinc dos llocs on mirar, em costa mitja hora trobar el primer "ambulatori", carrer Vodickova. És una porta de fusta enorme, entres i et trobes a l'entrada d'un parking... brutal! Això apareix a tot arreu com una direcció amb atenció mèdica nocturna, però és un parking! El segurata em fa entendre en txec que el que busco és al carrer Spalená, doprava, doleva amunt i ja i ets. Surto al carrer i comprovo que m'ha indicat el segon de la llista. Molt àgil! En 20 min ja hi sóc, porta normal, bé. El mateix vigilant m'indica que el metge és al tercer pis, au, amunt. A dalt hi ha una oficina rància amb portes de fullola, però com a mínim hi ha una infermera amb pinta de no parlar anglès, més aviat rus. Enga, ara com li explico... una mica de teatrillo, llenguatge de gestos i, quan sembla que ho pilla, m'escriu en un paper la direcció d'emergències de l'hospital Motol, a can pendre pel sac. Fins i tot i posa l'autobús que he d'agafar des del final de la línia verda del metro, que no està, precisament, a prop. Dekuji. Nashle. Apa, passi-ho bé! Em rendeixo, la cama em fa mal i me'n torno cap a casa. Casi dues hores caminant coix pel centre per a res de res, yeah!
Així doncs, l'endemà, festiu estatal i amb tota la cuixa inflada. Regirant uns papers trobo el telèfon 24 h del seguro de l'empresa, a veure. Truco i m'atenen en.. anglès. I en dues frases passen al castellà! Soc a casa, penso. Que bé, com que és festiu entre setmana m'envien un metge a casa... gratis! Si ho hagués sabut ahir... El metge arriba en mitja hora, és veu competent. En poca estona ja m'ha convençut de que he d'anar a fer-me una radiografia a l'hospital Motol,
just com l'enfermera. Sembla una elongació del múscul, segurament per no escalfar bé. M'explica que ell practica kárate i que s'estan, com a mínim, mitja hora escalfant i estirant per a evitar precisament aquesta classe de lesions. M'escriu un volant en txec i em recepta ProntoFlex l'sprai tipo reflex.
just com l'enfermera. Sembla una elongació del múscul, segurament per no escalfar bé. M'explica que ell practica kárate i que s'estan, com a mínim, mitja hora escalfant i estirant per a evitar precisament aquesta classe de lesions. M'escriu un volant en txec i em recepta ProntoFlex l'sprai tipo reflex.
En deu minuts ja soc al bus X1, dirigint-me a l'hospital. Vaig armat amb el passaport, l'identificació de l'empresa ( per armar el pollo clàssic de vale, no tinc la targeta de seguretat social, però estic assegurat, tinc número, perquè treballo aquí, blabla ), el volant i un paperot amb frases útils en txec com "tot jugant a futbol, vaig notar un dolor intens al múscul a sobre del genoll", "cama fa mal", "múscul inflat, aquí". Aquest cop l'idioma no pot fallar.
Després de canviar d'autobús a metro, metro a autobús 174 i anar fent, ja soc a l'hospital universitari de Motol. Hi ha un "Foreigners department", perfecte. Allí em trobo una coordinadora bastant ocupada amb un grup d'alemans indignats perquè el de l'ambulància els ha perdut el passaport o no se qué. Son turistes, no residents. No com jo, a mi m'atendran bé aquí. Quan se'ls treu de sobre, li presento el volant del metge i em diu que li sap molt greu, però que el servei d'Ortopedie està tancat fins al dilluns, que només obren de 8 a 12 i que hi ha una cua de 2 mesos! per visites. Vamos! Come back on Monday, sorry! Ah, i per si de cas ja em demanaven 4000 corones de la primera visita, que el seguro de la companyia "does not cover this service on this hospital". Vaia merda, el servei per a foreigners està clarament orientat a astillar al turista! però jo no marxo d'aquí fins que m'atenguin, avui surto d'aquí amb radiografia sí o sí. Activo el pla B: faig veure que no sé parlar anglès, exagero una mica la coixera, dramatitzant, a veure aquesta cara de dolor... sí. M'aprenc les frases clau en txec i entro pel parking d'urgències. Obro una porta gran "ambulance" i pregunto per traumatologie, mai no falla. Em poso a la cua, amb els locals, tampoc destaco gaire. Quan em toca, deixo anar tota parafernàlia de cop, llenguatge verbal inclòs... hi ha un moment de dubte ( què haurà entés? ) i em fan passar cap al registre. Merda, ara sabràn que soc extranger. Em fan una fitxa, em pregunten si parlo txec, si vull l'orientació d'un membre del "Foreign department", no no, gràcies. Au, cap a RTG, radiografies, siiii! Quan la situació es torna insostenible ( mestaven radiografiant el turmell dret ) li dic a la noia que el que està inflat és el quadriceps de la cama esquerra en anglès, que el metge d'urgències no m'ha entés bé. La tia truca al metge i em fa la radiografia bona i jo canto victòria, ara m'han d'atendre per pebrots.
Aquí no et donen la impressió de la radiografia, és tot digital. En un no res ja torno a estar davant la porta del metge, cofoi. Veig passar un accidentat de moto, en camilla, que, òbviament entra abans que jo. Estava fet pols: el de l'ambulància anava dient al metge tot el que tenia trencat i feia por: genoll, costelles, colze, etc. No hi ha com anar a urgències i agraïr lo bé que estàs! Després m'atenen: diagnòstic ràpid, distensió del quàdriceps femoral lateral, no sembla que hi hagi trencament, uff. Un bena compressiva amb un gel rollo voltaren i tres dies de repòs absolut. amb bosses de gel. Ah, deu dies caminant poc i un mes sense córrer o altres "activitats de risc". Ideal abans de l'estiu, just ara que tornava a posar-me en forma. En fi, podia haber estat pitjor. Em fan un paper pels de la feina i ja està. Abans de marxar, però, visita obligada a "Foreign department" per "pagar" l'atenció rebuda. Entro amb expressió triomfant, directament a parlar amb la bruixa d'abans. Mira, 2 mesos? en dos hores m'han atés, i no gràcies a tu, precisament. Després d'una negociació tensa on el carnet de catsalut acaba fent les funcions de targeta de seguretat social europea i el que convingui per no pagar les 4000 corones, el fotocopia i em diu que ja puc marxar. A mi que em busquin si no funciona...
El dia s'acaba fent la compra als vietnamesos de sota mentre cau un xàfec dels bons. I així és com m'he passat tres dies fent repòs a casa, tirant per la finestra el segon finde llarg consecutiu. L'anterior va ser millor, vam anar a Cesky Krumlov amb el Mikel, la Laura i la Vicki, un poble molt pintoresc prop de la frontera amb Àustria. He de pensar en pujar alguna foto també.
Després de canviar d'autobús a metro, metro a autobús 174 i anar fent, ja soc a l'hospital universitari de Motol. Hi ha un "Foreigners department", perfecte. Allí em trobo una coordinadora bastant ocupada amb un grup d'alemans indignats perquè el de l'ambulància els ha perdut el passaport o no se qué. Son turistes, no residents. No com jo, a mi m'atendran bé aquí. Quan se'ls treu de sobre, li presento el volant del metge i em diu que li sap molt greu, però que el servei d'Ortopedie està tancat fins al dilluns, que només obren de 8 a 12 i que hi ha una cua de 2 mesos! per visites. Vamos! Come back on Monday, sorry! Ah, i per si de cas ja em demanaven 4000 corones de la primera visita, que el seguro de la companyia "does not cover this service on this hospital". Vaia merda, el servei per a foreigners està clarament orientat a astillar al turista! però jo no marxo d'aquí fins que m'atenguin, avui surto d'aquí amb radiografia sí o sí. Activo el pla B: faig veure que no sé parlar anglès, exagero una mica la coixera, dramatitzant, a veure aquesta cara de dolor... sí. M'aprenc les frases clau en txec i entro pel parking d'urgències. Obro una porta gran "ambulance" i pregunto per traumatologie, mai no falla. Em poso a la cua, amb els locals, tampoc destaco gaire. Quan em toca, deixo anar tota parafernàlia de cop, llenguatge verbal inclòs... hi ha un moment de dubte ( què haurà entés? ) i em fan passar cap al registre. Merda, ara sabràn que soc extranger. Em fan una fitxa, em pregunten si parlo txec, si vull l'orientació d'un membre del "Foreign department", no no, gràcies. Au, cap a RTG, radiografies, siiii! Quan la situació es torna insostenible ( mestaven radiografiant el turmell dret ) li dic a la noia que el que està inflat és el quadriceps de la cama esquerra en anglès, que el metge d'urgències no m'ha entés bé. La tia truca al metge i em fa la radiografia bona i jo canto victòria, ara m'han d'atendre per pebrots.
Aquí no et donen la impressió de la radiografia, és tot digital. En un no res ja torno a estar davant la porta del metge, cofoi. Veig passar un accidentat de moto, en camilla, que, òbviament entra abans que jo. Estava fet pols: el de l'ambulància anava dient al metge tot el que tenia trencat i feia por: genoll, costelles, colze, etc. No hi ha com anar a urgències i agraïr lo bé que estàs! Després m'atenen: diagnòstic ràpid, distensió del quàdriceps femoral lateral, no sembla que hi hagi trencament, uff. Un bena compressiva amb un gel rollo voltaren i tres dies de repòs absolut. amb bosses de gel. Ah, deu dies caminant poc i un mes sense córrer o altres "activitats de risc". Ideal abans de l'estiu, just ara que tornava a posar-me en forma. En fi, podia haber estat pitjor. Em fan un paper pels de la feina i ja està. Abans de marxar, però, visita obligada a "Foreign department" per "pagar" l'atenció rebuda. Entro amb expressió triomfant, directament a parlar amb la bruixa d'abans. Mira, 2 mesos? en dos hores m'han atés, i no gràcies a tu, precisament. Després d'una negociació tensa on el carnet de catsalut acaba fent les funcions de targeta de seguretat social europea i el que convingui per no pagar les 4000 corones, el fotocopia i em diu que ja puc marxar. A mi que em busquin si no funciona...
El dia s'acaba fent la compra als vietnamesos de sota mentre cau un xàfec dels bons. I així és com m'he passat tres dies fent repòs a casa, tirant per la finestra el segon finde llarg consecutiu. L'anterior va ser millor, vam anar a Cesky Krumlov amb el Mikel, la Laura i la Vicki, un poble molt pintoresc prop de la frontera amb Àustria. He de pensar en pujar alguna foto també.
dissabte, 9 / maig / 2009
2.5 Imatges
Letenské sady, entreteniments per la canalla
Lavabos al centre comercial Palladium
Desodorant "Maximus", la llegenda continua al super
Ascensor sense portes
Cervesa Pardál
Desodorant "Maximus", la llegenda continua al super
Cervesa Pardál
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
